Un informe del Banc d’Espanya demana la eliminació del salari mínim per combatre l’atur. Aquests personatges que mai han estat a un treball precari i de famílies benestants segueixen la línea política de l’anterior governador, el “socialista” Miguel Àngel Fernández Ordoñez, que a més de ser un dels responsables de la crisis va fomentar la venda de preferents i que, com tota la resta d’estafadors de classe alta, sortirà de la crisis amb els seus diners i la seva posició social intacta (de presó ni en parlem).
Aquest es l’enèsim atac a les classes populars i no paga la pena ni tan sols discutir la proposta. És evident que eliminar el salari mínim supera qualsevol supòsit fet fa dos anys. Els capitalistes ja no tenen por, saben que no hi hauran represàlies i volen tornar al segle XIX. Saben que facin el que facin, la majoria de gent te massa por per fer res, una part de la gent els venerà i els enveja, i la gent disposada a lluitar és tan poca que no veu cap motiu per immolar-se.
La retòrica nacionalista ha fet que la gent estigui més preocupada per temes nacionals que pels temes socials, i mentre segueix el ball, d’aquí a ben poc no hi hauran drets a defensar. Els problemes de Catalunya són molt semblants als d’Espanya, i el dia següent de la independència, si no fem res, viurem encara pitjor que ara. Produïm més que Espanya, però molt poc; tampoc podrem pagar el deute que supera el nostre PIB anual; I el nostre atur està en la mitjana espanyola. Fins i tots els nostres polítics busquen les mateixes solucions ridícules (Eurovegas-Barcelona World)
El període de bonança econòmica ens ha convertit en una societat timorata i covard a qui la por a perdre el poc que te fa que es cregui qualsevol cosa que diguin els polítics, els periodistes estrella o els economistes que han errat tots els seus pronòstics mentre augmentaven el seu compte corrent. Seguim creient en brots verds i cicles, però la reforma laboral (i la resta de mesures) està per quedar-se. Demà sortirem a manifestar-nos, i els poderosos riuran mentre veuen la nostra “processó”.
De debò pensem que per sortir al carrer canviarà res? Qui ha explicat a “la generació millor formada de la història” que els seus drets són innats i que els van aconseguir per la bona fe dels rics i poderosos? Algú dirà que una tempesta social al carrer en forma de mobilitzacions pot fer caure un govern. I? Sortirem en massa a votar al partit rival (CiU-PSOE-PP) com sempre perquè tot segueixi igual? Els drets s’assoleixen amb sang i patiment, però es perden per la por.
Espanya i Catalunya ja saben el seu futur, el poden veure en directe anant a Grècia, i només una resposta contundent de la població pot aturar aquesta contrareforma capitalista. I poc importa la gent que surti al carrer, l’únic que importa es que generem prou por en els poderosos perquè vegin que potser tenen impunitat institucional però no viuran tranquils mentre nosaltres no garantim els nostres drets. O revolució o pobresa, i una truita no es fa sense trencar alguns ous.
república postmarxista 